Bueno chic@s, os tenéis que animar e ir colgando cosas en el blog, prometo darle un pequeño empujón a ver si termina de arrancar, animaaaaaaoooos..., quien quiera colgar cosas, me puede mandar un correo con el texto y las fotos, ya me encargo yo de ponerlo.

domingo, 14 de enero de 2018

ANDILLA-OSSET-PARDANCHINOS (PR-CV 449)














El passat diumenge 14 un grup d'amics de la Colla anarem a Andilla.
L'excursió l'havia organitzada l'ajuntament d'aquell poble dels Serrans per donar a conèixer el PRCV 449, un nou sender que s'havia homologat.
Eixírem amb autobusos des de València a les 8 del matí.
El responsable era Javier Espinosa que ens acompanyà en tot moment per camins recuperats que unien la població d'Andilla amb les aldees d'Ossets i Pardanchinos.
Eixirem d'Andilla cap a Ossets amb molt de fred com era d'esperar donat l'època i la zona. En Ossets ens esperava un bon esmorzaret per a agafar forces i continuar un parell d'horetes més cap a Pardanchinos, alli ens va recollir l'autobús que ens retornaria a Osset on l'organització ens havia preparat una olleta xurra i embotits dels Serrans, tot un luxe per als ulls i el paladar, demà començarem la dieta.
L'afluència de gent superà les previsions de l'organització, per la qual cosa molta gent després d'apuntada es quedà sense lloc, malgrat i tot l'organització fou perfecta i l'atenció molt esmerada, des d'ací un reconeixement a l'ajuntament d'Andilla per l'esforç que està fent en donar a conèixer el seu patrimoni, tot i que a ran de l'incendi de 2012 la seua massa forestal es va reduir en més d'un 60%, la zona te atractius culturals, històrics, mediambientals, gastronòmics... que mereixen la pena visitar.
Us deixe algunes fotos record d'aquets dia.

lunes, 1 de enero de 2018

Alins Cap d'Any

Com en anteriors ocasions, per a celebrar el cap d'any hem viatjat a la població d'Alins en la Vall Ferrera on el nostre amic Josep de l'Hotel Salória ens ha atés amb l'amabilitat que li caracteritza.
No sols anarem per la festa, també teníem programades un parell d'activitats, no massa pesades perquè calia reservar forces per a la nit de cap d'any. El primer dia eixirem decidits a conquistar les altures de l'estació de SuperEspot, però al cap de mes de tres quarts d'hora de cua per a traure el forfet de pujada i en vista que no avançava, decidirem abandonar i fer una excursió al llac de Sant Maurici,  
Es va fer un poc llarga perquè a causa de la quantitat de neu que hi havia, va caldre eixir des d'Espot, però va meréixer la pena, magnífics els Encantats nevats.

El segon dia, ens dirigirem a la Vall d’Aneu, per a des del refugi de Gerdar fer el recorregut fins a la cascada de Gerber, travessant un dels majors boscos d'avets d'Europa, ni la neu, ni els avisos dels perillosos “minairons” que poblen eixos llocs, ens van impedir complir amb el nostre objectiu. A la nit soparot i festa peró aixó es una altra historia i han demanat no penjar fotos compromeses



















domingo, 26 de noviembre de 2017

Pujada al Buixcarró

Pujada al Buixcarró 26 novembre 2017

   La Serra del Buixcarró situada a les comarques centrals del País valencià enllaça la Serra Grossa i el massis del Mondúber.
Malgrat no ser l’altura mes important, ho és el Aldaia amb 755 m, és un cim què té la seua “aventurilla” pujar-lo.
Esmorzàrem en el Pla de Corrals, un entrepà en el bar Buixcarró què tombava d’esquena, pujàrem per davant de la cantera de marbre, un marbre reconegut arreu del món com d’excel·lent qualitat, allí li pega un tir al paisatge, en poc més d’una hora ja estavem al Pla de la Sima i començarem a seguir la senda que després d’una baixada de regal torna a pujar al peus del cim.
Allí la vista es de vertigen, alguns més decidits pujàren dalt, hi ha una trepadeta que si vas amb cura no comporta cap perill i la vista es espectacular, la baixada la ferem pel matiex lloc i després de visitar la sima del Buixcarró, mamprenguérem la baixada fins el Pla de Corrals.

Un dia on l’oratge ens respectà i el sol va lluïr sense abusar i en aquestes dates s’agraeix.
Gràcies a tots per la vostra asistència i col·laboració, sense la qual haguera estat impossible dur a cap l'excursió.
Us deixe algunes fotos de record.















domingo, 19 de noviembre de 2017

La Mola de Segart

Llevábamos mucho tiempo sin subir a ella, algunos incluso tenían pelo, para algunos, los más nuevos ha sido la primera vez en la Mola, este domingo lo que se pretendía era algo sencillito, no muy largo, que nos diera tiempo a poder charrar y contarnos las cosas que nos van pasando y de paso salir a la montaña.

Recorrido fácil, como siempre desde Segart, hemos salido por el GR-10 hasta el Coll del Campaner y de aquí por una pista no hemos dirigido hacía la Mola, por si alguno tenía dudas, hemos subido por la caries, camino corto pero intenso, arriba hemos disfrutado de un gran paisaje, pues desde la Mola tenemos una gran vista alrededor nuestro.

De paso he comentado de donde sale nuestro logo, se trata de un dibujo de Antonio Doménch, se trata del Pic de l'Aguila (462 m.) desde el Racó de la Mina, detrás, a la izquierda La Mola y a su derecha l'Alt del Pí, año 1946.






















También he aprovechado para recordar cuando, con grandes amigos del C.E.V. pusimos la actual Rosa de los Vientos que hay en la Mola, grandes recuerdos.




Os dejo unas fotos de este domingo.